Mercè Rodoreda i Gurgui va nàixer el 10 d'octubre de 1908 en una torreta del barri de Sant Gervasi, fou filla única. El pare de Mercè fou un <<>>,ell li posà <<>> la llengua catalana en llegir-li Guimerà, Verdaguer i Ruyra. Quan tenia 9 anys hagué de deixar l'escola i conservà durant tota la seua vida una nostàlgia dels estudis no realitzats, la seua infantesa fou solitària: << Únicament llegia i llegia>>. Als 20 anys es casà, tingué el seu fill i començà a col·laborar als diaris i revistes més prestigiosos de l'època, generalment en forma de contes ( Mirador, La Revista...). Publicà quatre novel·les que després rebutjà per considerar-les fruit de la seua joventut i inexperiència. Únicament Aloma (1938) fou salvada.
Treballà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat com a correctora de català. La seua carrera quedà tallada per la guerra i l'autora emprengué el camí de l'exili. Passà per París, Llemotges, Bordeus, Ginebra i va tornar a Catalunya. Primerament pintà, després tornà a escriure. La plaça del Diamant (1962) és ja una fita de la seua producció i de la novel·lística catalana. Acabà d'enllestir Mirall trencat (1974) i publicà un recull de narracions, Viatges i flors (1981) i una novel·la, Quanta,quanta guerra....(1981).
a) Anys d’aprenentatge
Els anys d’aprenentatge de Mercè Rodoreda culminaren amb la publicació d'Aloma (1938) però havia publicat contes a diaris i revistes. Les novel·les dels anys d'aprenentatge són: Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934),Un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1938). Les dues primeres són obres personals, el seu tema és el de la condició de la dona, a les dues novel·les s'estableixen relacions d'oposició entre els dos sexes,que seran una constant de l'autora.
Entre d'altres influències, reflecteixen la del grup d'avantguarda de Sabadell,integrat per Francesc Trabal , Joan Oliver i Armand Obiols.
b) La represa: vint-i-dos contes
L'obra que assenyala la represa de l'activitat literària de Mercè Rodoreda és Vint-i-dos contes, obra pont que enllaça la seua producció d'abans de la guerra i la de després. Es tracta d'un recull de contes.
A Vint-i-dos contes podem observar com la majoria dels contes tenen com a protagonistes uns homes i unes dones que voregen la maduresa (l'edat que tenia aleshores Rodoreda), i el sentiment general que se’n desprèn és un radical i profund pessimisme. Els protagonistes,generalment dones, són infeliços,sentiment que els fa sentir gairebé a tots un desig de morir, i que en porta algun resolutivament vers el suïcidi. D'aquesta manera, el dramatisme de l'exili de Mercè Rodoreda queda reflectit al conte, amb nombrosos personatges estrangers. Els contes són molt diferents entre si,tanmateix alguns tenen una gran importància per representar un estil nou. El pessimisme es rebaixarà gràcies a una escriptura eminentment col·loquial, ens trobarem aprop del lema de La plaça del Diamant <<>> : <>, semblen dir-nos aquests personatges que mai no es planyen. Aquest contes són: <<>>, <<>> i <<>>.
c) Un trob decisiu
La plaça del Diamant és l'obra clau de Mercè Rodoreda,considerada la novel·la més important de la postguerra, traduïda al japonès,anglès,danès,castellà,rus...
El llibre assenyala la maduresa de Mercè Rodoreda com a novel·lista, amb aquesta obra continua la seua galeria de figures femenines i es centra en Natàlia-Colometa. Un personatge que perd la joventut, assolit,però, en contrapartida, la maduresa.
Demostra la submissió i l'anul·lació de la dona d'una època determinada en el matrimoni. Però aquest personatge madurarà i sabrà adaptar-se a una vida que viu sense ganes. La maduració del personatge anirà lligada a la història del seu temps.
La plaça del Diamant és la història d'una dona que passa en el seu viatge per les tres etapes vitals. Els primers capítols tipifiquen una vida de dona de la menestralia barcelonina. D'aquesta manera, Mercè recupera el temps de la seua infantesa, amb un parlar viu i acolorit i una manera de viure determinada amb els seus rituals. Però els esdeveniments històrics fan que els maldecaps de la protagonista passen a ser grans.
Aquest viure angoixat té una contrapartida positiva i és la maduració global. Els darrers capítols es remunten al món de la postguerra de Barcelona. Tanmateix per poder viure aquesta nova vida,Natàlia ha de matar el seu passat. A partit d'aquest moment tractarà de viure una nova vida, la novel·la s'acaba amb uns ocells que es banyen en uns tolls d'aigua. Els coloms evolucionen amb la vida de Natàlia.
d) La maduresa,encara
El carrer de les Camèlies (1966) és una continuació de La plaça del Diamant, la seua protagonista,Cecília Ce, representa un cas límit d'explotació de la dona, pel fet de tractar-se d'una prostituta. Ella madura i passà de l'opressió a la dominació, un àngel apareixerà a la seua vida. El temps històric són els anys de postguerra.
En canvi, Jardí vora el mar és una novel·la lligada encara a aquesta etapa, es tracta d'un personatge carregat de sentit, un vell jardiner que des d'una doble llunyania els observa. Es tracta d'un home afectuós que cuida el jardí d'una casa d'estiueig i no te cap contacte amb els homes. Juntament amb el símbol de la flor i del jardí n'hi ha un altre, l'aigua. La recuperació de la infantesa que l'aigua simbolitza haurà de pagar-se a un preu molt alt: la mort.
e) La meua Cristina i altres contes: La metamorfosi
L'edat es fonamental en les ficcions de Mercè i assenyala la seua constant evolució, tracta d'una nova etapa, de vellesa. Una vellesa integrada en contes com : La meua Cristina i altres contes (1967), i una novel·la, Mirall trencat (1974).
L'autora abandona l'etapa anterior, la de la dona considerada com a marginada i explotada dins de la societat. El que reproduirà serà la condició humana enfrontada amb la preocupació principal , la mort.
La meua Cristina i altres contes és un univers de ficció, els personatges es troben al centre d'un medi diferent: la Natura.
La metamorfosi en Mercè és una possibilitat de supervivència, possiblement l'autora comença a manifestar les preocupacions pròpies.
f) Mirall trencat: El mite
Aquesta nova manera de viure la vida Mercè la incorpora a aquesta obra. És la culminació d'un tipus de narrativa i la novel·la més fastuosa de l'autora. També es una novel·la mítica, amb un mite concret que és el de la infantesa. Mercè Rodoreda està expressant el mateix que a Aloma : el desencís de l'edat adulta i la felicitat de la infantesa.
Hi ha un a Mirall trencrat dos mons oposats,el dels infants i el dels adult. Si en aquesta novel·la hi ha nombrosos personatges, tant masculins com femenins, seran els femenins els que assoliran més categoria i relleu: una dona, l’heroïna del món dels adults, Teresa Goday i una, nena , la dels infants, Maria.
Aquests dos personatges formen part de la galeria de personatges rodoredians, i tenen l'edat que assenyala el començament i el final de la vida humana: la infantesa i la vellesa.
És significatiu notar que els anys reflectits a la novel·la són els que Rodoreda va viure a Barcelona. La seua evolució va de la desmitificació a la mitificació.
g) L’altra banda del mirall
Rodoreda se situa a l'altra banda del mirall, els protagonistes d'aquestes narracions seran pobles i flors amb un comportament, però , que els acosta a la categoria humana.
Quanta, quanta guerra és la novel·la més densa, el protagonista es un noi jove, Adrià Guinart, un ésser innocent. Mercè Rodoreda ha manifestat la seua preferència per aquest personatge. Aquest vegada el personatge central assolirà la maduresa a través d'un viatge real i d'una manera força ràpida. Toparà amb multitud de personatges que tenen com a característica comuna, la singularitat, descobrirà l'amor (Eva). Quanta, quanta guerra... és una novel·la desolada en posar al descobert la insolidaritat, la crueltat i la rudesaque presideixen les relacions humanes. Mercè Rodoreda demostra la seua capacitat de fabulació a través d'una escriptura que es va adaptant als tractats, uns temes que evolucionen i canvien de sentit amb el pas dels anys. Es tracta d'un escriptura senzilla, però rica, una de les creacions de llenguatge més belles i originals de la literatura catalana moderna.
Treballà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat com a correctora de català. La seua carrera quedà tallada per la guerra i l'autora emprengué el camí de l'exili. Passà per París, Llemotges, Bordeus, Ginebra i va tornar a Catalunya. Primerament pintà, després tornà a escriure. La plaça del Diamant (1962) és ja una fita de la seua producció i de la novel·lística catalana. Acabà d'enllestir Mirall trencat (1974) i publicà un recull de narracions, Viatges i flors (1981) i una novel·la, Quanta,quanta guerra....(1981).
a) Anys d’aprenentatge
Els anys d’aprenentatge de Mercè Rodoreda culminaren amb la publicació d'Aloma (1938) però havia publicat contes a diaris i revistes. Les novel·les dels anys d'aprenentatge són: Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934),Un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1938). Les dues primeres són obres personals, el seu tema és el de la condició de la dona, a les dues novel·les s'estableixen relacions d'oposició entre els dos sexes,que seran una constant de l'autora.
Entre d'altres influències, reflecteixen la del grup d'avantguarda de Sabadell,integrat per Francesc Trabal , Joan Oliver i Armand Obiols.
b) La represa: vint-i-dos contes
L'obra que assenyala la represa de l'activitat literària de Mercè Rodoreda és Vint-i-dos contes, obra pont que enllaça la seua producció d'abans de la guerra i la de després. Es tracta d'un recull de contes.
A Vint-i-dos contes podem observar com la majoria dels contes tenen com a protagonistes uns homes i unes dones que voregen la maduresa (l'edat que tenia aleshores Rodoreda), i el sentiment general que se’n desprèn és un radical i profund pessimisme. Els protagonistes,generalment dones, són infeliços,sentiment que els fa sentir gairebé a tots un desig de morir, i que en porta algun resolutivament vers el suïcidi. D'aquesta manera, el dramatisme de l'exili de Mercè Rodoreda queda reflectit al conte, amb nombrosos personatges estrangers. Els contes són molt diferents entre si,tanmateix alguns tenen una gran importància per representar un estil nou. El pessimisme es rebaixarà gràcies a una escriptura eminentment col·loquial, ens trobarem aprop del lema de La plaça del Diamant <<>> : <
c) Un trob decisiu
La plaça del Diamant és l'obra clau de Mercè Rodoreda,considerada la novel·la més important de la postguerra, traduïda al japonès,anglès,danès,castellà,rus...
El llibre assenyala la maduresa de Mercè Rodoreda com a novel·lista, amb aquesta obra continua la seua galeria de figures femenines i es centra en Natàlia-Colometa. Un personatge que perd la joventut, assolit,però, en contrapartida, la maduresa.
Demostra la submissió i l'anul·lació de la dona d'una època determinada en el matrimoni. Però aquest personatge madurarà i sabrà adaptar-se a una vida que viu sense ganes. La maduració del personatge anirà lligada a la història del seu temps.
La plaça del Diamant és la història d'una dona que passa en el seu viatge per les tres etapes vitals. Els primers capítols tipifiquen una vida de dona de la menestralia barcelonina. D'aquesta manera, Mercè recupera el temps de la seua infantesa, amb un parlar viu i acolorit i una manera de viure determinada amb els seus rituals. Però els esdeveniments històrics fan que els maldecaps de la protagonista passen a ser grans.
Aquest viure angoixat té una contrapartida positiva i és la maduració global. Els darrers capítols es remunten al món de la postguerra de Barcelona. Tanmateix per poder viure aquesta nova vida,Natàlia ha de matar el seu passat. A partit d'aquest moment tractarà de viure una nova vida, la novel·la s'acaba amb uns ocells que es banyen en uns tolls d'aigua. Els coloms evolucionen amb la vida de Natàlia.
d) La maduresa,encara
El carrer de les Camèlies (1966) és una continuació de La plaça del Diamant, la seua protagonista,Cecília Ce, representa un cas límit d'explotació de la dona, pel fet de tractar-se d'una prostituta. Ella madura i passà de l'opressió a la dominació, un àngel apareixerà a la seua vida. El temps històric són els anys de postguerra.
En canvi, Jardí vora el mar és una novel·la lligada encara a aquesta etapa, es tracta d'un personatge carregat de sentit, un vell jardiner que des d'una doble llunyania els observa. Es tracta d'un home afectuós que cuida el jardí d'una casa d'estiueig i no te cap contacte amb els homes. Juntament amb el símbol de la flor i del jardí n'hi ha un altre, l'aigua. La recuperació de la infantesa que l'aigua simbolitza haurà de pagar-se a un preu molt alt: la mort.
e) La meua Cristina i altres contes: La metamorfosi
L'edat es fonamental en les ficcions de Mercè i assenyala la seua constant evolució, tracta d'una nova etapa, de vellesa. Una vellesa integrada en contes com : La meua Cristina i altres contes (1967), i una novel·la, Mirall trencat (1974).
L'autora abandona l'etapa anterior, la de la dona considerada com a marginada i explotada dins de la societat. El que reproduirà serà la condició humana enfrontada amb la preocupació principal , la mort.
La meua Cristina i altres contes és un univers de ficció, els personatges es troben al centre d'un medi diferent: la Natura.
La metamorfosi en Mercè és una possibilitat de supervivència, possiblement l'autora comença a manifestar les preocupacions pròpies.
f) Mirall trencat: El mite
Aquesta nova manera de viure la vida Mercè la incorpora a aquesta obra. És la culminació d'un tipus de narrativa i la novel·la més fastuosa de l'autora. També es una novel·la mítica, amb un mite concret que és el de la infantesa. Mercè Rodoreda està expressant el mateix que a Aloma : el desencís de l'edat adulta i la felicitat de la infantesa.
Hi ha un a Mirall trencrat dos mons oposats,el dels infants i el dels adult. Si en aquesta novel·la hi ha nombrosos personatges, tant masculins com femenins, seran els femenins els que assoliran més categoria i relleu: una dona, l’heroïna del món dels adults, Teresa Goday i una, nena , la dels infants, Maria.
Aquests dos personatges formen part de la galeria de personatges rodoredians, i tenen l'edat que assenyala el començament i el final de la vida humana: la infantesa i la vellesa.
És significatiu notar que els anys reflectits a la novel·la són els que Rodoreda va viure a Barcelona. La seua evolució va de la desmitificació a la mitificació.
g) L’altra banda del mirall
Rodoreda se situa a l'altra banda del mirall, els protagonistes d'aquestes narracions seran pobles i flors amb un comportament, però , que els acosta a la categoria humana.
Quanta, quanta guerra és la novel·la més densa, el protagonista es un noi jove, Adrià Guinart, un ésser innocent. Mercè Rodoreda ha manifestat la seua preferència per aquest personatge. Aquest vegada el personatge central assolirà la maduresa a través d'un viatge real i d'una manera força ràpida. Toparà amb multitud de personatges que tenen com a característica comuna, la singularitat, descobrirà l'amor (Eva). Quanta, quanta guerra... és una novel·la desolada en posar al descobert la insolidaritat, la crueltat i la rudesaque presideixen les relacions humanes. Mercè Rodoreda demostra la seua capacitat de fabulació a través d'una escriptura que es va adaptant als tractats, uns temes que evolucionen i canvien de sentit amb el pas dels anys. Es tracta d'un escriptura senzilla, però rica, una de les creacions de llenguatge més belles i originals de la literatura catalana moderna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario